diumenge, 22 d’abril de 2018

La personalització dels mítings polítics, o com comunicar el màxim possible en només 10 o 20 segons.

Una de les preguntes més repetides en tota campanya electoral és "per a què serveix fer mítings, si només hi assisteixen gent ja convençuda (la majoria militants), i no és útil per convèncer a gent què encara no ens vota?" Una pregunta tant habitual com plena de suposicions falses. D'entrada perquè els mítings electorals serveixen per a mobilitzar, encara més, als simpatitzants - militants (1), per transmetre als espectadors (via mitjans de comunicació) l'efecte wandagon (és a dir, demostrar que una "gran majoria" d'electors està amb tu) (2), marcar l'agenda política, especialment els caps de setmana (on els mítings serveixen d'excusa per convocar als mitjans de comunicació) (3) i, si es fa bé, comunicar una idea específica mitjançant els recursos gràfics (4), entre molts altres motius per "defensar" aquesta forma de pseudoesdeveniments polítics. De tots aquests temes n'he parlat força aquí, però avui em voldria centrar en el punt 4, és a dir, en l'aprofitament de l'enquadrament de les càmeres de televisió, fons d'escenari i faristols dels mítings per tal de maximitzar la comunicació, en un tall d'informatius (sempre parlem de TV, és clar), del missatge concret.

Un dels riscos que corren els actes polítics pensats per a la seva producció televisiva és, precisament, que tant planificats, dissenyats i pre-produits com estan, aquests quedin acartonats fins al punt que no siguin diferenciables l'un d'un altre per a un mateix partit polític. Hi ha però diferents tècniques per aconseguir un punt de "personalització" de cada míting, que aquí veurem.

Trump va personalitzar el rètol del faristol per a cada míting
Un dels mètodes més senzills, i dels quals Donald Trump en va fer ús més intensivament en la seva campanya, és la personalització dels faristols per a cada acte. En el seu cas, mitjançant una línia amb el municipi i Estat on feia l'acte, a més de la invitació a enviar un SMS (EEUU no és un país tant acostumat a l'ús del Whatsapp com aquí) per rebre notificacions de campanya. Aquesta escenografia sempre estarà vinculada, és clar, a la producció pròpia de la senyal de TV, o el què és el mateix, és la pròpia campanya qui enregistra, realitza, produeix i emet la senyal de TV per a tots els mitjans, assegurant així sempre, que l'enquadrament i tot allò que s'hi envia, estiguin pensats per beneficiar al candidat, obvi.

Nous rètols de faristol del PSOE
Doncs bé, un detall que m'ha sorprès aquí és que el PSOE (res més allunyat al partit republicà i al seu candidat presidencial), ha començat a utilitzar exactament el mateix mètode per als mítings del seu líder, Pedro Sánchez. Fixeu-vos en aquesta imatge com, en el rètol del faristol de l'acte, s'inclou la localitat on s'hi fa (en aquest cas Logroño) i la data del míting. I pensareu, i tot això per a què serveix? Doncs ben fàcil. Posem per cas que als informatius de les principals cadenes de l'Estat, emeten un tall de 10-20 segons d'aquest míting. Un tall tant habitual però breu, en el que "no dóna temps" a mostrar imatges de context de l'acte, i per tant, només es veu al candidat parlant darrera el faristol. Així doncs, els espectadors que veuran via TV aquest tall, (entre 1 i 3 milions de persones, en funció de la cadena, horari, si apareix a tots els mitjans o no, etc), sinó existís aquest nou element que acaba d'incorporar el PSOE als seus actes, només veurien a Pedro Sánchez transmetent un missatge, però sense saber ni quan, ni on ho ha dit. Vist així, el poc cost de fer rètols de faristol de "usar i tirar" surt a compte respecte el profit televisiu que se n'obté, oi? I si a més, com és molt habitual a Espanya (i gairebé anecdòtic a Catalunya), els mítins són amb realització pròpia del partit, l'enfocament correcte està garantit i la idea encara funciona millor.

MD de Cospedal és també la líder del PP a Castella La Manxa
Existeixen però altres mecanismes per tal d'aconseguir uns efectes similars, més utilitzats en el cas del PP. Com ara l'ús del lloc com a propi fons d'escenari (1), acompanyat d'un metacrilat que permet afegir-hi un logotip propi (2), però que només estarà disponible en llocs on hi hagin bones localitzacions, logísticament sigui possible, etc. Aquesta imatge aquí seleccionada per exemple cobra especial rellevància ja que la líder, Maria Dolores de Cospedal, a banda de ser ministra de Defensa i secretària general del PP, és la líder del PP a Castella La Manxa... una terra que trepitja tant poc com poc temps té... i per tant, tota foto o vídeo que la vinculi als seus origens, en el seu cas, més que sumar, multiplica.

O un altre recurs molt utilitzat pel PP, i curiosament gairebé mai pel PSOE, l'ús de video-walls en els seus actes més importants, on es projecten imatges que acompanyen els valors que narra el líder. Un element espectacular, sens dubte, però complicat de gestionar, ja que les imatges (o fins i tot, animacions), han de ser compatibles tant pel que fa a plànols agafats des de l'escenari (a tota pantalla), com en talls curts del candidat. En aquest cas, fixem-nos en el logotip que hi ha a la nostra dreta de Mariano Rajoy. Sembla que sigui un error que estigui tant lluny oi? Al contrari, està pensat per a què en actes auto-realitzats, com és aquest cas, ubicar una càmera que enfoqui a Rajoy des de l'esquerra (és el seu costat bo), i des d'allí, seguint un angle en diagonal, surti projectat també el logotip del PP a l'alçada de la seva cara.

Com veieu, tot està pensat, fins i tot posar càmeres des de l'angle bo dels candidats, i estudiar on i com posar el logotip i com comunicar, el màxim possible, en la regla estricta dels 10-20 segons de tall per a les televisions.


diumenge, 27 d’agost de 2017

Com dirigir l'estratègia de comunicació d'una campanya electoral (III)

Fa uns dies, en aquesta mateixa sèrie d'articles, desmentia amb un impactant exemple, la creença de que no és una bona tècnica repetir una mateixa idea, i més encara, una frase, en un discurs. Una tècnica de direcció de comunicació en una campanya electoral tant menyspreada com útil. En aquest article parlarem d'un darrer fals mite de la comunicació política en una campanya electoral: la no utilització de la publicitat negativa / inversa. I és que a les nostres latituds, existeix la creença de que la publicitat negativa serà mal vista per part de l'elector, que la rebutjarà, no serà efectiva, o més encara, no servirà per fixar a la seva ment, el nostre missatge de campanya. A continuació veurem, amb un exercici molt pràctic, com de fet, és tot el contrari.

Si bé és cert que la publicitat negativa no sempre funciona (n'he parlat aquí i aquí, en aquest blog), té un efecte polaritzador i fixador del missatge a la ment de l'electorat molt més fort del que pugui semblar. I si es fa bé l'anunci, no hi ha pràcticament efecte rebuig.

Imagini's lector que veu el següent espot: una successió de diferents persones, en primer pla, que diuen davant de càmera allò en que creuen, i que alhora són també els valors del nostre partit polític. Un exemple podria ser el següent espot:



Clàssic oi? Hom pensarà que es tracta d'un més de tants espots polítics, amb una capacitat de sorpresa baixa, i en menor retenció encara a la ment de l'espectador. 

Veiem ara el següent espot:


Fixi's que la idea és ben senzilla. Un conjunt de ciutadans que, un a un, diuen allò en que creuen i que, alhora, són idees totalment oposades a les de l'espectador i, és clar, a la del partit polític en qüestió. Impactant oi? Quin dels dos anuncis recordarà millor l'espectador? Quin dels dos li haurà causat millor impressió i haurà sigut més determinant a l'hora d'animar-lo (mobilitzar-lo) a votar? No hi ha dubte que el segon cas.

Aquest és un senzill però pràctic exercici que ens ha servit per demostrar com la publicitat política negativa té un factor sorpresa (1), impacte (2), retenció del missatge (3) i mobilitzador (4), gairebé sempre més accentuat que no pas la publicitat política en positiu.