Un dels primers polítics (sinó el primer) en utilitzar la publicitat negativa a la televisió, va ser Lyndon B. Johnson, a les eleccions presidencials de 1964, contra el senador Barry Goldwater, personificació de l’ala dreta del Partit Republicà.
En aquella ocasió, els spots electorals de Johnson, van causar una gran commoció al insinuar els possibles efectes de l’ús de la bomba atòmica sobre Vietnam, tal i com s’havia mostrat favorable el seu rival, així com en la retallada a la seguretat social. La reacció de Goldwater va arribar tard i no va ser efectiva, i Johnson va aconseguir atemorir als americans sobre les catastròfiques conseqüències que podria tenir l’elecció del candidat republicà.
La publicitat negativa però, no sempre té els efectes esperats, i en ocasió, pot tenir fins i tot efectes contraris als desitjats.
Un bon exemple, és la campanya “Dave The Camaleon”, que el Partit Laborista del Regne Unit va engegar fa uns mesos per mostrar les aparents contínues contradiccions i canvis de postura del líder conservador, David Cameron. A través d’un simpàtic camaleó, que representa a Cameron, es veu com aquest canvia contínuament de color, al compàs de les seves declaracions i polítiques, en spots de 2 minuts llargs.
Aquesta, havia de ser la principal campanya negativa cap als Tories amb l’horitzó de les eleccions municipals, que ja he tingut l’ocasió de comentar. A la vista dels resultats, aquests spots no només no han tingut l’efecte esperat, sinó que ha beneficiat indirectament als Conservatives.
I és que els continus canvis de color i de discurs d’aquest simpàtic i agradable camaleó, no han fet altre que demostrar la innovació del Conservative’s Manifesto, i el seu canvi amb les èpoques passades. El mateix Cameron està encantat en aquesta comparació, més encara si l’ajuda a incrementar la seva popularitat i distanciar-se del desagradable record dels britànics de John Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada