diumenge, 8 d’octubre del 2006

Existeix el liberalisme?

Una de les concepcions (no ja només teories) més controvertides en la política i l'economia, és sens dubte el liberalisme. Un mot no només controvertit pel que fa al debat entre partidaris i detractors del mateix, sinó que també existeix una forta controvèrsia en la pròpia definició del liberalisme i per si fos poc, ens trobem davant una permanent confusió d'una expressió (liberal) que té diferents sentits (gairebé oposats) a un i altre costat del Atlàntic.

En aquest triple debat o discussió doncs, hom pot pensar que resulta impossible trobar un nexe comú entre tots els liberals, tots ells de diferents tendències, visions i interpretacions del que significa la teoria liberal, així com diferents concepcions de la mateixa en la economia, la política i la societat. Existeix però un vincle comú entre tots els teòrics liberals, dit d'altra manera, continua encara viva l'arrel d'una teoria que té més de tres segles d'història? Sens dubte, la resposta és afirmativa.

El liberalisme, ha aportat per damunt de tot, una visió expansiva dels drets i llibertats ciutadanes, però sobretot, individuals. No ha d'estranyar aquesta arrel comuna si considerem el context historico-polític en que sorgí aquesta teoria, en gran part com a resposta al absolutisme i als teòrics de l'antic règim.

Em centraré aquí en el liberalisme polític o en les aplicacions jurídico-polítiques d'aquesta essència liberal. Abans però, resulta imprescindible diferenciar entre drets i llibertats per tal de comprendre amb tota globalitat la magnitud de la teoria liberal.

Mai s'insistirà prou en diferenciar drets de llibertats (una diferenciació que prové gairebé en la seva totalitat de la teoria lliberal), un error que trobem tot sovint en els debats sobre els afers públics. Així doncs, les llibertats es diferencien dels drets en que tenen un doble sentit (negatiu i positiu), mentre que els drets només en tenen un (positiu). Dit d'altra manera, les llibertats (d'expressió, d'empresa, etc), no només atorguen un dret (positiu) a l'àmbit jurídico-polític que fan referència, sinó que també contemplen el dret en negatiu, és a dir, a no exercir el dret en qüestió.implica el dret a no expressar-se si el mateix individu així ho considera. A diferència d'això doncs, els drets només contemplen una interpretació (positiva) de la matèria jurídica protegida. Un exemple ens servirà per a una millor comprensió. La llibertat d'expressió (no confondre amb la d'informació; la pròpia Constitució Epanyola separa ambdues), no només significa el dret d'un individu a expressar-se sense cap altra més obligació que la pròpia voluntat o consciència (en positiu), sinó que a més també protegeix el dret a no fer-ho (en negatiu).

Un cop hem sabut diferenciar entre drets i llibertats, ens cal preguntar-nos si existeix una línia de separació (o de consens) clara entre uns i altres. La evidència és negativa; potser l'exemple més clar és el del vot. Per a alguns (entre els quals m'hi incloc), el vot és una llibertat i no pas un dret, hom té la potestat doncs d'escollir si participar o no en unes eleccions (també referèndum), prohibint per part dels poders públics la incentivació a exercir el dret (només en positiu) del vot. Per a una altra part de la doctrina en canvi, el vot és un dret i per tant, cal incentivar-ne el seu exercici, d'una manera més o menys directa, també per part dels poders públics.

Vist això, hom pot creure que hi ha tantes versions de la teoria liberal com liberals hi ha i segurament no s'equivoca. El liberalisme és una teoria transformadora i flexible per excel·lència, així com plural (en la seva interpretació) i pluridisciplinar en la seva aplicació. És tot això al mateix temps que manté una arrel comuna, la visió expansiva i maximalista de les llibertats, més que no pas els drets. Convé ressaltar aquest aspecte ja que el liberalisme no es caracteritza per l'atorgament de nous drets al ciutadà (com sí n'és una bandera del post-materialisme, per exemple), ni tant sols es planteja en els seus debats teòrics una ampliació (o revisió a l'alça substancial) dels mateixos. El tret diferencial, l'eix de la teoria són les llibertats, ja que precisament va ser el liberalisme qui va diferenciar-les dels drets.

Però, quin és el paper del lliberalisme en el debat teòrico-polític sobre els drets de tercera generació? El seu paper és quant menys, neutral o controvertit. Els liberals, no han centrat la seva atenció sobre els drets (especialment post-materialistes), i quan ho han fet ha estat més per negar-ne la seva necessitat d'incorporar-los a l'àmbit jurídic, que no pas per fer-ne una defensa (en tot cas, molt moderada).

Ser lliberal doncs, és ser objecte de controvèrsia i de confusió, ja que el lliberalisme es situa en gran mesura, en un pla diferent de la resta de teories polítiques, tan diferent que resulta raonable pensar que com Plutó, no forma part de la galàxia de teories polítiques, és quelcom diferent.

1 comentari:

Artur ha dit...

També el liberalisme és una filosofia de vida i un corrent epistemològic, encara que sovint va lligat al capitalisme i el mercantilisme. Jo veig clar que polítcament existeixen dues concepcions: les que posen èmfasi en la intervenció estatal en la societat, és a dir, el que és rellevant és el bé comú i no la persona i les que posen de relleu l'individu.

Moralment tenim també dues vessants: les morals utilitaristes, preocupades per la felicitat de l'individu i les ètiques teleològiques o socials. El liberalisme s'ha posicionat en la forma més anglo-saxona d'entendre les persones.