Si hom defensa els sistemes electorals de tipus majoritari, immediatament rebrà una mateixa resposta (crítica), sigui qui sigui i ho faci davant el públic que ho faci: els sistemes electorals majoritaris deixen a la meitat de la població sense representant (i altres derivacions del mateix concepte, sovint més demagògiques encara). Arribats aquí, molts defensors del first past the post emmudeixen i accepten amb resignació aquest contundent contraargument. Hi ha però contrarèplica davant aquesta afirmació? Sí, i és tan clara com provocativa per a alguns: en el pitjor dels casos, resulta indiferent si això és o no així.
En els països de la Europa continental (sense cap excepció), estem acostumats a una manera de fer política que emana dels partits polítics fins al ciutadà. Dit d'altra manera, les diferents forces polítiques, dissenyen la seva estratègia i ideologia, amb la que pretenen seduir al màxim número d'electors possible. Sempre partint, això sí, de les seves respectives propostes, programes electorals o manifesto. El ciutadà doncs escull d'entre les diferents 'ofertes' la que més li convenç per tal de donar-li suport.
Els canvis en aquest menú polític si bé són possibles, són poc freqüents i es produeixen sempre a llarg termini. Dit d'altra manera, la evolució ideològica dels partits, gairebé sempre és estructural i no pas conjuntural derivada d'un determinat resultat electoral. Aquesta és doncs, la forma de fer política que ens resulta familiar i lògica per a tots nosaltres i en aquest model, no encaixa el sistema electoral majoritari ja que va en contracorrent d'aquesta concepció de la política.
També creiem, possiblement fruit de la nostra ignorància política, que els sistemes electorals majoritaris, a la pràctica, representen poca cosa més que la instauració del bipartidisme, d'una partitocracia i del descontent ciutadà (baixa participació) derivat d'aquesta exclusió del sistema de la meitat dels electors.
Doncs bé, res més lluny de la realitat. Els sistemes majoritaris, no només suposen un canvi, si es vol puntual, sobre com s'escullen els representants, sinó que porten cap a un canvi estructural del sistema polític, la seva inversió. Allà on hi ha sistemes electorals majoritaris, són els partits els qui cerquen als ciutadans i no els ciutadans cerquen el seu 'millor' partit entre l'oferta existent com passa a l'Europa continental.
Dit d'una manera més clara encara, els partits polítics propis d'un sistema electoral majoritari si volen guanyar les eleccions, s'adaptaran tant en la forma com en el contingut, al electorat d'aquella circumscripció per sobre de qualsevol altra consideració de qualsevol tipus i no pas al inrevés com estem acostumats a casa nostra. És una inversió del sistema que possiblement costa comprendre, però ras i curt, és com si tots els ciutadans d'una circumscripció, disposessin del carnet de militant de tots els partits polítics que hi concorren. Són doncs tots els militants els qui decideixen el candidat i el programa del partit.
D'aquí precisament que hi hagi tant poca diferència programàtica entre els partits polítics en els sistemes majoritaris, ja que tots volen aconseguir el suport del mateix electorat. Aquesta és doncs, una de les garanties que ofereix aquest sistema, la no exclusió (com sí passa als sistemes parlamentaris, encara que es cregui el contrari) del electorat, ja que totes les forces polítiques adoptaran la mateixa estratègia: catch-all party.
No parlaré d'altres complements del sistema, com ara una infinita major proximitat entre elector i elegit, com feia en un anterior article i fins i tot, l'elecció mitjançant primàries (de diferents tipus) al mateix candidat. Complements que farien créixer encara més la llista d'avantatges d'aquest sistema electoral, especialment en una època d'una preocupació (si més no aparent) vers la participació política i electoral.
Això permet a més, una gran evaporació i mobilitat del electorat entre els diferents partits, accentuant la seva necessitat de rendir comptes davant la ciutadania, ja que els rivals són massa propers com per no fer-ho.
En resum doncs, en el pitjor dels casos, resulta irrellevant si el partit menys votat perd (ho perd tot), ja que el propi sistema garanteix (de fet, es basa en) l'agregació del màxim número d'electors possible, i per tant, de les seves preferències.
Una manera de fer política a la inversa de com hi estem acostumats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada