En anteriors ocasions he comentat aquí quin és l’objectiu des de les campanyes electorals des de la perspectiva politològica, és a dir, aconseguir la màxima mobilització entre els votants propis i no pas (mai s’insistirà prou en aquest sentit) amb el convenciment d’electors d’altres partits per tal de que votin la nostra força política. Es tracta, ras i curt de que el màxim número possible dels electors que ja tenen decidit el vot cap a nosaltres acudeixin a les urnes. Aquesta és la finalitat de les campanyes electorals europees (en el sentit del límit temporal establert per a les mateixes). I sens dubte, un dels millors exemples d’aquesta afirmació, va ser la campanya del PP a les darreres eleccions autonòmiques gallegues, la màxima expressió de la finalitat de les campanyes electorals.
Per tal d’entendre o complementar aquesta concepció però, vull aquí introduir quina és la visió (molt simplificada) des de l’òptica del màrqueting sobre les campanyes electorals. Des d’aquest punt de vista, la teoria del màrqueting mostra com per tal que un consumidor (elector) adquireixi un producte (voti un determinat candidat), cal que el consumidor rebi un determinat número d’impactes. Immediatament sorgeixen dues preguntes arran d’aquest enunciat: què es un impacte? (1) i tothom necessita el mateix número d’impactes per tal de comprar un mateix producte (en aquest cas, un vot a la nostra força política)? (2). Anem a pams.
Un impacte, és considerat qualsevol tipus d’acció produïda per un emissor destinat a un determinat públic (potencials consumidors) per tal que aquests comprin un determinat producte. Qualsevol format pot ser vàlid (des d’un anunci fins a un comentari positiu d’algun conegut, tot val), i per tal de simplificar, atorgarem el mateix valor a tots els impactes, que poden ser positius (+1) o negatius (-1). L’elector està exposat per tant, a impactes positius o negatius vers totes i cadascuna de les forces polítiques. Seguint aquesta teoria, les campanyes electorals poden incorporar impactes positius (+1) respecte la força política, o bé negatius (-1) respecte l’adversari. De la suma entre uns i altres, sorgirà la decisió final.
La segona pregunta, és si tothom necessita el mateix número d’impactes per tal d’adquirir un mateix producte. Per descomptat que no, hi ha electors més predisposats a comprar un o altre producte (entre altres coses perquè ja des de la seva infantesa han rebut impactes positius o negatius en un sentit, per exemple), per bé que segons aquesta teoria, si hom és capaç de transmetre suficient número d’impactes, tothom pot finalment comprar aquell producte. És a dir, en un pla teòric, no hi ha cap límit per tal que tothom pugui ser un votant potencial nostre, o del adversari. I potser el millor exemple en aquest sentit, ha sigut el massiu canvi de vot del sud dels Estats Units, especialment Texas (fins fa poques dècades aclaparadorament demòcrata), gràcies en bona part a la profunda interiorització d’aquesta teoria per part d’un dels millors estrategs polítics contemporanis, Karl Rove.
Ambdues teories es complementen i representen sovint, dues cares diferents de la mateixa moneda, la victòria electoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada