dimarts, 3 d’abril del 2007

Campanya electoral x3

Des d’una perspectiva teòrica-conceptual, la campanya electoral fa referència al procés pel qual, els candidats cerquen l’agregació dels interessos i preferències del màxim número d’electors possibles. I d’una manera més abstracta encara, la campanya electoral és el procés que abraça tota l’agregació d’interessos dels electors envers uns o altres representants (és a dir, no només són els candidats qui efectuen l’atracció vers els electors, sinó que aquests també poden auto-desplaçar-se cap a una o altra força política).
Passant ara a l’òptica estratègica, les campanyes electorals en general, però més encara en països com el nostre amb una elevada identificació partidista (comparant-ho sobretot amb democràcies departits laxos com pugui ser EEUU o amb contextos de laxitud dels partits, com unes eleccions presidencials franceses, per exemple), i una forta regulació de les campanyes electorals (no només en quant als temps, sinó també pel que fa als recursos que s’hi poden destinar), tenen un objectiu clar i per sobre de qualsevol altre: mobilitzar als electors propis (els que ja tenen decidit el seu vot). Ara bé, si aquest és l’objectiu principal, no n’és pas l’únic, i a aquest se li afegeixen alguns elements més que fins i tot reforcen o complementen aquest objectiu suprem, la mobilització del propi votant.
En aquest sentit, el 19 de març passat, l’equip de campanya d’en Xavier Trias encetava la segona fase de la seva cursa per tal d’aconseguir l’alcaldia de la ciutat de Barcelona. Una segona fase, d’un total de 3, sobre les quals s’ha estructurat la campanya, però més en concret, el missatge i la dinàmica de cadascuna d’aquestes tres parts de la campanya. La primera fase, va començar al principi del mateix mes de març fins al ja citat dia 19, i la tercera fase s’emmarcarà aproximadament en els 15 dies legals de cursa electoral final. Ara bé, és realment útil dividir una campanya (i per tant, l’eslògan, el missatge, els productes gràfics, etc) en diferents fases? S’aconsegueix quelcom amb això?
La resposta indubtablement és que sí, resulta òptim dividir les campanyes electorals amb un mínim de 3 fases, per bé que l’ordre no ha de ser necessàriament el mateix, en funció sobretot del grau de popularitat (coneixement per part de la població) del candidat i de si aquest està al govern o a l’oposició (fixem-nos que estem parlant sempre de sistemes parlamentaris clàssics com el nostre).
En aquest sentit, els quatre pilars fonamentals de qualsevol campanya electoral han de ser: conèixer el candidat (1)recaptació de fons i voluntaris (2), explicació de les propostes (3), mobilització del electorat (4). Aquests quatre elements es poden donar alhora, per bé que el darrer (mobilització) resulta convenient no mesclar-lo amb la resta i sovint, es deixa per als darrers dies de la cursa (coincidint amb els 14 dies de campanya legal).
El primer repte de tot candidat, és que sigui conegut per part dels seus electors potencials. És a dir, que aquests siguin capaços d’identificar-lo com a candidat (1) i com a la força política que representa (2). Conegut però, no necessàriament ha de significar que sigui ben valorat. Des d’aquesta visió estratègica, resulta molt difícil ser ben valorat (popular en el llenguatge continental) que no pas conegut, i entre un i l’altre, és preferible ser àmpliament conegut que no pas àmpliament ben valorat (pels propis) però poc conegut (per la resta). Aquest factor és especialment rellevant (en el sentit de les fases de la campanya) quan el candidat està a l’oposició (i per tant, té a priori menys eines per a la difusió de la seva imatge) o bé quan és relativament nou.
En segon lloc, la recaptació de fons i voluntaris és l’element que permet la continuïtat i l’èxit de la campanya. Qualsevol campanya no pot funcionar si no està ben finançada i no té una suficient xarxa de voluntaris per estendre el missatge polític prèviament dissenyat. Aquest element de la campanya però, és encara poc conegut (quan no tabú encara) per a les campanyes a casa nostra. Són molts pocs els candidats que recluten voluntaris (més enllà dels militants) i molt menys, els que recluten finançament. No obstant això, serà la pròpia importància d’aquest factor el que farà que en les properes campanyes a curt i mig termini, experimentem un autèntic boom en aquest sentit.
Pel que fa a les propostes electorals, aquesta és la part més clàssica, però també la pitjor orientada de les campanyes electorals. Les propostes electorals, tenen una doble finalitat. Per una banda aconseguir notorietat (sobretot amb els mitjans de comunicació) del candidat i en segon lloc, credibilitat-confiança de cara el mateix (en el sentit d’impactes electorals positius, seguint la teoria del màrqueting aplicada a les campanyes electorals). Més enllà d’això, l’utilitat de les propostes electorals és molt baixa, per no dir nul·la en el sentit que en el millor dels casos no és ni tant sols rellevant el percentatge d’electors que decideixen el seu vot en funció de les propostes electorals, com a molt en base a un tema concret (issue vote o vot temàtic), però es tracta d’estratègies amb molts pocs resultats (amb una relació cost-benefici molt minsa). Destaco també que parlo de propostes electorals, i no de programa electoral. Això és així en el sentit de que el programa electoral ha perdut tota la seva utilitat en tots els sentits. Avui el programa electoral ja no és cap element rellevant alhora de decidir el vot, si és que ho havia estat mai (fet que les teories del vot ens posen en dubte). Els mateixos partits cada cop destinen partides més reduïdes a la publicació i tramesa dels seus programes, ja que aquests només són consultats per electors altament polititzats i en la gran majoria dels casos, propis.
I el darrer element (i més important), és el de la mobilització. Totes aquestes estratègies no serveixen de res sense assegurar-nos que el màxim número d’electors que ja tenen decidit el seu vot cap a nosaltres acudeixin massivament a les urnes. De ben poc serveixen els voluntaris, les finances o les propostes electorals si l’electorat propi no està mobilitzat. Sobre aquest tema no m’hi estenc més a risc de ser repetitiu, per a més informació sobre aquest tema, podeu consultar aquest article.
Aquests són els quatre elements bàsics de tota campanya electoral, i és degut a això, a la importància d’aquests elements (i la diferenciació entre sí), el que fa òptima la divisió de la campanya electoral en diferents fases, ja que per a objectius diferents, resulta aconsellable utilitzar tècniques i missatges diferents.