Arriba el cap de setmana, és temps de míting.

Pedro Sánchez, divendres passat. Font: Vanitatis

Divendres passat (fa una setmana), el flamant Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez, acudia a un cèntric bar de Madrid, a una trobada amb militants i simpatitzants socialistes, la majoria vinculats amb la cultura i l'oci de la capital. L'acte hagués passat sense pena ni glòria si no fos per, és clar, la presència d'alguns mitjans de comunicació (bàsicament agències) i l'ampli ressò a les xarxes socials (i el gin tònic que va consumir el candidat).

"Asamblea Abierta" de Pedro Sánchez

Fa unes setmanes, Sánchez participava en una "Asamblea Abierta" de les joventuts socialistes (JSE) a Toledo, en companyia de l'alcalde i líder socialista castellano-manxec, Emiliano García-Page. En l'acte apareixien tots dos polítics asseguts, amb vestits esport, rodejats de joves militants i dirigents de les joventuts socialistes. Preguntes i intervencions pactades (quan no, dirigides), però transmetent una imatge propera i informal. La imatge, és el que importa. I de nou, l'acte comptava amb la convocatòria dels mitjans de comunicació que van poder instal·lar les seves càmeres de televisió, gravadores d'àudio i demés estris per recollir les declaracions polítiques del dia. A més dels focus per millorar la il·luminació de l'acte i afavorir, és clar, a tots dos candidats.

Imatge de la grada de la convenció del PP a Càceres

Formats d'acte similars (encara que un xic més prudents) els podem trobar al PP. Per exemple, en la convenció "Estabilidad y Buen Gobierno" celebrada a Càceres (en plena crisi Monago), els mítings populars (en forma de falsa taula rodona) combinaven el format de sofàs rodejats de públic, entre el qual, els mateixos dirigents del PP. Un cop més, senzill, gens arriscat (sense possibilitat de públic que distorsioni o intervencions no pautades) i sobretot, molt efectista.

MD Cospedal avui a Barcelona

De fet, avui mateix, en una jornada amb igual nom que la feta a Extremadura, Maria Dolores de Cospedal ha fet la seva intervenció-míting a Barcelona en el mateix format clàssic dels seus mítings: escenari i faristol petit, enquadrat en un ring rodejat de militatns, quadres i dirigents del PP.

De fet, la política espanyola, i això la diferencia de la catalana, està plagada de mítings de cap de setmana, que no s'explica només pel lògic calendari de congressos regionals de les diferents Comunitats Autònomes, sinó per una filosofia de producció, des de Ferraz (PSOE) i Génova (PP), d'actes arreu d'Espanya amb formats que han de ser supervisats (quan no finançats) per les seus centrals dels principals partits polítics espanyols.

Unitats de realització i emissió per satèl·lit

Ni que dir que tant PSOE com PP ofereixen gairebé sempre senyal institucional a les televisions. És a dir, senyal de vídeo realitzada pels propis partits, que a més, es sol combinar amb grans restriccions (quan no vet directe) de la presència d'altres càmeres de vídeo als mateixos mítings. Així s'assegura sempre una imatge i plans perfectes. Això, val a dir, és especialment útil per als actes de territori ja que mitjançant la contractació d'una productora, aquesta senyal de vídeo institucional s'envia per satèl·lit i per tant, els mitjans gràfics ni tant sols s'han de desplaçar a las provincias.

Tot aquest fenomen, de la mitingització de la política espanyola, no succeeix a Catalunya. Ans al contrari, aquí els mítings (i no diguem els mítings amb producció, escenografia el·laborada, etc), són ben escassos, amb l'excepció, és clar, de les campanyes electorals (tot i així molt menys produïdes que a la resta d'Espanya), i actes en format solemne amb motiu, per exemple, del procés català.

En el nostre cas, es produeix una tònica gairebé idèntica a tots els partits cada cap de setmana: aprofitant la visita del líder del partit a un municipi, fira, acte, etc., els responsables de premsa d'aquell partit convoquen als mitjans de comunicació al mateix carrer o lloc, gairebé mai sense escenografia, ni molt menys, producció. És el que se'n diu atenció als mitjans o canutasso, en el llenguatge periodístic. En això també som diferents, si bé el cap de setmana és temps de míting o de mitjans de comunicació per a tots.