divendres, 26 de desembre del 2014

El model aeroportuari espanyol (III). Els aeroports catalans.

Mapa d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya. Font.
Catalunya compta amb 6 aeroports comercials en funcionament: El Prat,  GironaReusSabadellLleida-Alguaire i La Seu (aquest darrer podrà començar a rebre aviació comercial a partir del proper 8 de gener). Els 4 primers aeroports estan gestionats per AENA, mentre que Alguaire i La Seu estan gestionats per la Generalitat, mitjançant l'empresa pública Aeroports de Catalunya. Cal recordar però, que la navegació aèria és única a tota Espanya, i aquesta sí, està gestionada pel govern de l'Estat mitjançant ENAIRE, després de la partició d'AENA en dues parts (navegació aèria a ENAIRE i aerports a AENA Aeropuertos S.A.). Seguim amb l'anàlisi dels aeroports catalans segons el mètode detallat al primer i segon article d'aquesta sèrie:

Aeroport de Lleida - Alguaire
Segons la proximitat dels diferents aeroports entre sí, Lleida - Alguaire està situat a 140km i quasi 2h (en vehicle) de l'aeroport d'Andorra  - La Seu d'Urgell, i a 111km i 1h i 15 min de l'aeroport de Reus. La infraestructura reusenca està ubicada a 92 km (59 minuts) de l'Aeroport del Prat, mentre que l'aeroport de Girona - Costa Brava està a 107 km (1h 10 minuts) del principal aeroport de Catalunya. Finalment, La Seu està a 191 km (2h 20 minuts) d'El Prat i a 188 km (2h 20 minuts) de l'aeroport gironí. No hem tingut en compte aquí l'aeroport de Sabadell, atès que està dedicat en exclusiva a la formació, així com vols relacionats amb la publicitat, aerotaxi... i per tant, no té activitat comercial o xàrter pròpiament dita.

Torre de control i terminal de l'Aeroport d'Andorra - La Seu
Si ens fixem en les xifres de l'EBITDA (resultat abans d'impostos) per passatger, veurem com al 2012 El Prat va tenir beneficis abans d'impostos per valor de 8,45 €/passatger, seguit de Girona (2,27 EBITDA €/passatger) i Reus (-3,79 EBITDA €/passatger). No hi ha xifres per l'aeroport de Lleida (que en tot cas, es tracta d'un aeroport altament deficitari), ni de La Seu (que de fet, estrenarà la seva condició d'aeroport a principis del 2015), mentre que la xifra de Sabadell (-8.737,54 EBITDA €/passatager) no és comparable, ja que la seva activitat no és comercial.

Logotip d'Aeroports de Catalunya
El model català de gestió aeroportuària ve definit amb la llei catalana 14/2009, que estableix la creació de l'ens públic Aeroports de Catalunya per a la gestió de les infraestructures aeroportuàries de titularitat de la Generalitat. És a dir, l'aeroport de Lleida-Alguaire i La Seu d'Urgell (aquí amb un acord amb el Govern d'Andorra per tal que aquest assumeixi el 50% del seu cost), així com part de l'extensa xarxa d'aeròdroms i heliports (la majoria privats) que hi ha a Catalunya. De fet l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (article 140) contempla que la Generalitat serà la titular de tots els aerports de Catalunya que no tinguin consideració d'interès general (que fixa el govern Espanyol) i que, per tant, impedeix la gestió catalana de Girona i Reus.

Es tracta d'un model, el català, totalment públic, on no es contempla la participació privada pel que a titularitat o privatització dels aeroports es refereix (fet que d'altra banda té tota la llògica del món ja que difícilment operadors privats voldrien comprar accions d'aeroports netament deficitaris), però sí en la seva participació, encara que sigui consultiva. D


Membres de la Taula Estratègica de l'aeroport de Lleida
A diferència del model aeroportuari espanyol, el sistema català sí permet, fomenta i blinda la participació de les administracions locals i dels sectors econòmics en la gestió aeroportuària, tant mitjançant el Consell Social de l'ens Aeroports de Catalunya (composició flexibilitzada mitjançant una llei òmnibus), com amb les Taules estratègiques, que reuneixen els representants del govern (1) administracions locals (2) i sectors econòmics (3) de cada aeroport. Aquestes taules tenen el mateix paper que en les corresponents als aeroports de Barcelona (que pren el nom de Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries), Girona o Reus, en el sentit que són grups de treball informals que fan polítiques de relacions públiques, lobbies, i comercials, aportant recursos per captar (subvencionar) activitats aeroportuàries o vols amb origen / destí a l'aeroport de referència. I de nou, reuneixen a govern, administracions locals i sectors econòmics.

Per volum de passatgers, l'aeroport de Barcelona ha passat de 35.144.503 passatgers al 2012 a 35.216.828 al 2013 (+0,2%). En el mateix període, Lleida - Alguaire ha registrat 33.200 passatgers al 2013 per 29.400 al 2012 (-11,5%), Girona de 2.844.571 a 2.736.867 (-3,8%) i Reus, de 937.341 a 971.020 (+3,6%).

Per volum d'operacions, Barcelona va registrar 270.987 enlairaments i aterratges al 2013, per 284.656 al 2012 (-4,8%); Lleida va tenir 404 operacions al 2013 per 467 al 2012 (-13,5%), Girona 20.900 al 2013 per 20.986 al 2012 (-0,4%) i finalment, Reus 6.825 operacions al 2013 i 6.207 al 2012 (+10%). En tots dos casos, la font és l'IDESCAT i AENA.

Viatgers a l'interior de l'aeroport de Lleida - Alguaire
Però, quin és el principal tret que diferencia el sistema de gestió aeroportuària espanyol i el català? Doncs la rigidesa i la flexibilitat, respectivament, de l'estructura de taxes. Si recordem, en el primer article d'aquesta sèrie, parlàvem que una de les principals característiques del sistema de gestió dels aeroports d'AENA és la seva enorme rigidesa en la multitud de taxes aeroportuàries que, en tot cas, només tenien variació en funció dels diferents trams en que classifiquen els aeroports espanyols, però sense més marge que aquest. En el cas català però, les taxes són flexibles (de fet, no són públiques), per tal de fer polítiques de captació de vols i així, ser més atractiu per a la captació de rutes, tant de mercaderies com de passatgers. El cas català permet, per tant, fer polítiques comercials utilitzant la multitud de taxes aeroportuàries com a eina de gestió, captació i priorització de rutes aèries, que no permet el sistema espanyol d'AENA.