diumenge, 19 d’abril de 2015

Com ha de ser el cartell electoral perfecte? (I)

PNV. Eleccions basques 2009. Font.
Si hi ha un element característic i imprescindible a tota campanya electoral aquest és, el cartell. És l'element de comunicació política més antic, i pràcticament l'únic fins a l'aparició de la ràdio i televisió, a principis i a meitat del segle XX, respectivament. De fet, en ple segle XXI encara es considera un element fonamental de tota campanya, i no imaginem cap candidat sense la seva imatge i eslògan imprès sobre un suport.

Cal reivindicar el cartell electoral com un element absolutament vigent en la comunicació de les campanyes electorals (veure article explicatiu aquí), i el seu disseny té una important base científica o psico-social que hem de tenir en compte a l'hora del seu disseny, distribució, colors, etc. És així com tot cartell electoral ha de complir tot un seguit de requisits que passarem a explicar a continuació. La majoria d'ells tant obvis com ignorats a la pràctica de la comunicació política.

PSOE. Eleccions al Congrés 1996. Font.
El primer element, i el més important, és ser conscients del temps que dedicaran els nostres potencials electors a mirar el nostre cartell. Un ciutadà tipus dedica entre 0,5 i 2 segons en fer tot el procés: impacte visual, captació, processament de la informació rebuda (visual) i conclusió. Dit d'una altra manera, tot cartell electoral per al qual, calguin més de 2 segons en captar, llegir i comprendre el missatge polític és un cartell condemnat al fracàs. El lector d'aquest article probablement pensarà que 0,5 - 2 segons és un temps massa curt, i que en realitat els nostres cartells capten l'atenció durant 5 - 10 segons sense cap mena de problema. I vet aquí un dels errors més habituals de tota campanya electoral: creure que els nostres electors estan tant interessats, motivats, informats i prediposats a consumir durant temps la nostra campanya com ho fem nosaltres. Imaginem que enlloc d'un cartell electoral es tracta d'un cartell publicitari de qualsevol altre producte. Oi que la forquilla d'atenció d'entre 0,5 i 2 segons és molt més realista? Doncs el mateix per a qualsevol cartell electoral.

PP. Catalanes 2010 (Girona). Font.
Aquest primer condicionant és absolutament determinant. Tot element del cartell (excés de text o de fotografies, per exemple) que distregui i que impedeixi complir l'objectiu de ser llegit i comprès entre 0,5 i 2 segons l'hem de suprimir, sense cap però.

Un segon element tant obvi com ignorat: la distància, angle i il·luminació des de la qual hem de fer tot aquest procés en aquest brevíssim temps. Quants cartells electorals ens venen al cap que possiblement a una molt curta distància són compresos (i poden passar la peculiar prova del cronòmetre que hem dit), però que a partir dels 1-2 metres de distància ja no es llegeixen i comprenen tant bé? O altres que es llegeixen bé si hi estem enfront, però confonen si els mirem des de cert angle lateral. O amb una llum inferior o diferent de les condicions "òptimes" en les que l'agència de comunicació ens ha presentat el cartell?

ERC. Catalanes 1999. Font.
Parem un moment a pensar en el moment en el que l'agència de comunicació (amateur o professional, no importa per al cas), ens presenta la seva proposta de cartell electoral per al nostre vist-i-plau. Ho farà de ben segur al nostre despatx (1), amb un paper blanc satinat (2) perfectament imprès amb els colors ajustats (3), amb l'excel·lent il·luminació de l'habitació (4), en un document que examinarem de ben a prop (5) i recte respecte la nostra vista (6), i de ben segur donarem el vist-i-plau amb una sola aplicació del mateix cartell (7). En efecte, donarem el vist-i-plau al cartell en les condicions més lluny possibles de les que, aspirem, vegin els nostres electors. Un error estúpid però tant habitual que fa vergonya. Coneixeu algun cas en el que l'agència de comunicació hagi presentat la seva proposta de cartell electoral al carrer, a certa distància de nosaltres, i amb una visió no nítida del mateix?

Ben diferent d'aquesta situació ideal i estúpida, els nostres potencials electors veuran el nostre cartell a una distància superior al metre, en unes condicions d'il·luminació (tant d'intensitat com de color) sovint precàries, gairebé sempre observaran l'obra des de cert angle lateral, en un context molt diferent al nostre (concentrats per examinar l'obra), segurament amb algun obstacle enmig, i així, un llarg etcètera. I tot i aquestes dificultats, no hem de perdre de vista la forquilla dels 0,5 - 2 segons per fer tot el procés. Sembla quasi impossible, oi?

CiU. Catalanes 1999. Font.
Per tal de sotmetre el nostre cartell en aquest "banc de proves" un pot pensar que això només és possible en el cas de campanyes grans, amb agències de comunicació professionals de grans pressupostos... però si hi pensem, veurem com tots, absolutament tots, som capaços de provar si el nostre cartell compleix totes les condicions aquí enunciades, per nosaltres mateixos, i sense cap mena de cost. Un exemple més de com una bona campanya no està renyida amb el pressupost, però sí, és clar, amb la intel·ligència i la optimització dels recursos.

Fem un parèntesi. Un dels millors mètodes per tal de prendre la millor decisió en comunicació política és la de fer focus grups o agrupar un seguit d'electors amb algunes característiques determinades per tal que opinin (escullin) entre les diferents propostes, posem per cas d'eslògan o cartell electoral. Es tracta doncs de diversos grups de voluntaris que ens ajudaran a posar en pràctica en un entorn controlat la nostra campanya i amb ella, corregir i prendre la millor decisió. Aquesta tècnica, tant habitual entre les companyies de màrqueting (no polític), és encara una rara avis en la comunicació política, encara que comptem amb un enorme recurs per tal de fer-ho amb èxit, i gratuïtament: els militants i/o voluntaris del nostre partit o candidat. Què a més, estarien encantats de participar-hi i seria tota una injecció de motivació i moral la seva participació en aquests estudis o bancs de proves. Un exemple més d'un recurs que els partits i candidats no utilitzen gairebé mai en aquest sentit, tant útil.
Publica un comentari a l'entrada