dimarts, 29 de desembre de 2015

Quin és el partit amb la millor cartelleria electoral a Espanya? Sens dubte, el PNV.

Si hi ha un element de la comunicació política (o del màrqueting polític) infravalorat  aquest és, sens dubte, la cartelleria electoral. Massa sovint, el que va ser històricament el primer element plàstic (oratòria a banda) de la comunicació política, avui és tractat amb lleugeresa, quan no menyspreu, i amb molt poc rigor, quan no ignorància, pel que fa als seus requisits.

Imatge de la seu del PNV, al centre de Bilbao
En altres articles he abordat la importància de la cartelleria en les campanyes electorals, les seves principals característiques i errors típics en el seu disseny i creativitat (I i II), així com la presència o no de les cares dels candidats en aquests suports. I de fet, si parlem de les característiques ideals que ha de tenir tot cartell electoral, si hi ha un partit polític a l'Estat què és especialment complidor, aquest és, sens dubte, el PNV.

Cartell PNV a les eleccions autonòmiques del 1980. Font.
Si repassem la història (des de la darrera transició) de la cartelleria electoral dels nacionalistes bascos (i també la trobarem aquí), hi trobarem 4 constants: la presència destacada de la cara del candidat (acompanyat sovint del líder del partit i/o lehendakari, si es dóna el cas) (1), la presència destacada de la logo-marca del partit (2), alguna imatge de fons fàcilment identificable al seu territori, (3) i la presència destacada del color verd corporatiu (4).

Cartell PNV a les eleccions espanyoles del 2011. Font
Fins aquí, hom podrà pensar que són elements clàssics de qualsevol cartell, i no només dels nacionalistes bascos. I per a que quedi clar la especificitat del llibre d'estill del PNV, abordem ara els elements que quasi mai hi trobarem a la seva cartelleria: en els seus cartells mai hi trobarem més destacat l'eslògan que no pas la cara del candidat (o la desaparició del rostre mateix) (1), mai veurem la presència destacada a tot el fons de la Ikurriña (o bandera oficial d'Euskadi) (2).

Cartell PNV a les eleccions autonòmiques de 2012. Font.
A més, els cartells electorals del PNV estan marcats sempre per una gran claredat, contrast i definició, fet que facilita que el cartell pugui ser "observat, processat i comprès en un temps mitjà d'entre 0,5 i 2 segons, què és el temps mitjà que hi destinen els potencials electors". I el què és més important, en condicions ambientals, d'il·luminació, distància, angle, interferències ambientals, etc, d'allò més variades.

Cartell PNV a les eleccions europees de 2009. Font.
Com hem vist, els cartells electorals del partit destaquen per unes fotografies dels candidats molt ben tractades (i, és clar, retocades), gairebé sempre en una actitud somrient i simpàtica (no és tant habitual veure rostres de simpatia en els cartells electorals protagonitzats per la cara del candidat). Com destaca també que tot i que estem davant d'un partit clarament nacionalista, no trobarem gairebé enlloc la bandera basca. Això ens dóna a pensar en el motiu: i és que el PNV (o PNB, en català), és un partit tant arrelat i identificat amb Euskadi i el nacionalisme basc que no li cal la presència de la senyera en els seus cartells?.

En darrer terme, un dels elements que més sorprèn, és la capacitat de renovació de la imatge que ha fet el PNV precisament gràcies a la seva cartelleria. És així com la tipografia, els colors, les imatges de fons i, és clar, les actituds positives dels candidats als cartells, han servit per revitalitzar, i modernitzar la imatge del partit. Un nou exemple de la importància i la utilitat de la cartelleria per als partits polítics i les campanyes electorals.
Publica un comentari a l'entrada